SÉNIA és una reflexió sobre la inèrcia del moviment i la necessitat de parar en un sistema mecànic i sobreproductiu que no ens permet fer-ho. Un raonament, personal i col·lectiu, que naix en plena pandèmia, durant el confinament, i que ara es “fa cos” amb l’objectiu d’assenyalar el ritme frenètic que portem dia a dia, sense detindre’ns a respirar i a gaudir del camí. Una necessitat encara més urgent per als professionals de les arts escèniques i del sector cultural en general. Parar per a crear, per a mimar el procés, per a buidar el cap i tornar-lo a omplir de noves idees, per a respirar sense por a la inactivitat i la precarietat.

Tradicionalment, una sénia (o sínia, säniya en àrab, noria en castellà) era una màquina d’abastiment d’aigua per a l’horta que consistia en una roda accionada per animals.

SINOPSI: Vull parar, ser aigua estancada. Que, sigil·losament, cresca el verd dins meu, en una pudenta metamorfosi que deixe eixir tot allò ocult que oxigena. Ser podridura que genera vida. Iris grocs, herba centella. Microorganismes, sals minerals, fitoplàncton, patinadors de pantans. Submergir-me profundament i descobrir llocs deshabitats i oblidats fa temps, amb campanes emmudides, on ja ningú juga ni passeja. Vull parar i bussejar foscos abismes, però em falta l’aire. Sense ganyes, m’ofegue.

 Programa de mà